Deixar-se caure

Quan no saps perquè, però cada dia et veig més guapa.

Quan penso en que un dia ens podríem fer un petó (i quedaríem atrapats).

Penso i penso...penso molt amb tu. Amb dubtes com sempre que penses. Com que veig que ets de les que les hi costa deixar-se caure...en com em continuen atraient les dones masculines (i jo amb aquesta facilitat per volar o enfonsar-me...tant femení...). Decidida, segura, forta, independent. Tinc clar que ets especial. Crec -només crec- que podríem ser només amics. Que treballem plegats no ajuda, però m'encanta veure't cada dia. Saber que et veuré i et ficaré ullets de tant en tant...i et miraré el cul...

Tenim un somni a mitjes. Aquell en que ens petonejavem descaradament a un racó del pati de la escola...

El dissabte, en un rampell d'orgull, em veia agafan-te molt fort de la cintura i pispan-te un petó infinit. I com somreiem els dos després...

No se si és el pitjor, però no veure cap senyal de reciprocitat em frena...i jo amb aquestes ganes bojes de no deixar d'acaronar-te.

Mira xiqueta, quan un té gairebé quaranta, i se'l passa pel cap parlar amb la nostra amiga i dir-li allò tant maco i adolescent de: "m'agrada molt tia...averigua que en pensa ella........"

No m'importa massa ficar-li nom a això. Ni saber si estic enamorat. Però és que penso tant amb tu. Tinc tantes ganes de estar amb tu.

Tocar-te.

Deixar-nos caure...